Calaveres Anacròniques

Què us he de dir?

Fa poc més de tres anys que vaig inaugurar La Farmaciola i des d'aleshores hi he anat treballant d'una manera bastant irregular, però malgrat tot s'ha avançat. Ara, després d'un any sense fer-hi res, no tenia cap sentit continuar-la. La Farmaciola è chiusa.

Ja fa temps que m'havia plantejat encetar un altre bloc. M'entusiasmen els Vanitas, aquests quadres on apareixen calaveres o altres símbols que ens recorden la fugacitat del temps, i tenia ganes de fer servir aquesta idea. Avui dia, en canvi, sembla que ningú no es vol recordar de la mort, la gran desvetlladora, i per això dic que són calaveres anacròniques.

Calaveres anacròniques són també els meus poemes, que concebo com un aprenentatge -hi ha alguna cosa que no ho sigui?- i que ja no fan sentit un cop han estat publicats aquí. El títol del bloc també és, per tant, una particular forma de captatio benevolentia.

Aquest cop, però, he decidit tenir més en compte els meus pocs i estimats lectors: a part dels meus textos, també publicaré textos d'altri, així com alguns vanitas i cançons. D'aquesta manera m'asseguraré de mantenir la regularitat i d'augmentar-ne l'interès.

Calaveres Anacròniques és també un involuntari homenatge al gran Jesús Moncada, autor de Calaveres Atònites.

Desitjo que aquesta nova aventura sigui tan profitosa per a vosaltres com per a mi.