dilluns, 17 d’agost de 2009

Heavenly - Our love is heavenly



You said 'Oh, I don't care, do what you want'
Sometimes I don't think you mean this
Cos what I wants to be away from you
Be with another who i miss

Yes its true,
Got a new boy who loves me
I love him too
And our love is heavenly
Yes I do
Love him, anyone can see
So we're through
And now I am gonna leave you
Oh yeah, I have got to leave you
Sorry too

I just have to go, so say goodbye
Never even had to tell you why
I don't even want to make you cry

So don't cry honey, you'll ger over this
Though it may take at least a day
After that time, you will be feeling fine
And you'll be glad I've gone away

Yes its true,
Got a new boy who loves me
I love him too
And our love is heavenly
Yes I do
Love him, anyone can see
So we're through
And now I am gonna leave you
Oh yeah, I have got to leave you
Sorry too

I just have to go, so say goodbye
Never even had to tell you why
I don't even want to make you cry

Yes its true,
Got a new boy who loves me
I love him too
And our love is heavenly
Yes I do
Love him, anyone can see
So we're through
And now I am gonna leave you
Oh yeah, I have got to leave you
Sorry too

I just have to go, so say goodbye
Never even had to tell you why
I don't even want to make you cry

divendres, 14 d’agost de 2009

Josep Palau i Fabre - Poemes de l'Alquimista

Lullaby

Non-non, cor meu, somnia.

Si vols plora una mica,
jo et faré companyia.
No tinguis por. Oblida.
Acluca els ulls a mida
que jo els acluqui. Vine.
Cor meu, infant, medita,
amb aquell meditar de pluja fina
de l'hora de la mort.
La son et crida. Vine.

Non-non, cor meu, somnia.

15 d'abril del 1943

dimarts, 11 d’agost de 2009

Mercromina - Vals de Ballenas

Tempesta Tenebrosa

Un embat de dolor precís i humit s'escola
per la cleta del temps, escarràs de records
entapissats amb calç renuents a morir.
Empès a contracor pel tobogan dels anys,
caus matusserament damunt fullam marcit
i veus el rastre ocult de la cendra dels dies:
la soledat del món les tardes de diumenge
escoltant el gemec d'un transistor malalt,
els anhels matxucats amb la permesa mandra
de l'enjogassament balb de la pubertat.
Tenies una vida i molts anys per malmetre-la,
però els carrers cremaven i les llars s'enfonsaven.
Veies gossos salvatges corrent en la nit
a l'habitació de trista llum ictèrica
i t'hauria agradat tallar-te les parpelles;
tot era tan escàs que no volies res
si no ho tenies tot.

Elefant abaltit per llargs hiverns de llauna;
coneixes el teu cor, ignores el dels altres.

La mateixa cançó

Escolto un retret sord cada matí
per no saber gaudir dels que m'estimen
i no treure el que puc d'aquesta vida.
De mur fet de miralls he construït
la finestra superba des d'on miro.
El que faig, el que penso i el que dic
són des d'aquí els únics tocoms fixos.
Sense amor cada pas és un final;
aplegant dies buits s'omple la tomba.
Rabejant-me entre el fang del propi engany,
he vist passar de llarg les papallones.
Quan tens el cor eixut tot és tan gris
que l'únic que et pertany és la tristesa.
La guardaré ben clos, com una perla.

Barcelona-Terrassa, novembre de 2008


BALDUNG GRIEN, HANS

La mort i la donzella, 1518-1520

Calaveres Anacròniques

Què us he de dir?

Fa poc més de tres anys que vaig inaugurar La Farmaciola i des d'aleshores hi he anat treballant d'una manera bastant irregular, però malgrat tot s'ha avançat. Ara, després d'un any sense fer-hi res, no tenia cap sentit continuar-la. La Farmaciola è chiusa.

Ja fa temps que m'havia plantejat encetar un altre bloc. M'entusiasmen els Vanitas, aquests quadres on apareixen calaveres o altres símbols que ens recorden la fugacitat del temps, i tenia ganes de fer servir aquesta idea. Avui dia, en canvi, sembla que ningú no es vol recordar de la mort, la gran desvetlladora, i per això dic que són calaveres anacròniques.

Calaveres anacròniques són també els meus poemes, que concebo com un aprenentatge -hi ha alguna cosa que no ho sigui?- i que ja no fan sentit un cop han estat publicats aquí. El títol del bloc també és, per tant, una particular forma de captatio benevolentia.

Aquest cop, però, he decidit tenir més en compte els meus pocs i estimats lectors: a part dels meus textos, també publicaré textos d'altri, així com alguns vanitas i cançons. D'aquesta manera m'asseguraré de mantenir la regularitat i d'augmentar-ne l'interès.

Calaveres Anacròniques és també un involuntari homenatge al gran Jesús Moncada, autor de Calaveres Atònites.

Desitjo que aquesta nova aventura sigui tan profitosa per a vosaltres com per a mi.