dimarts, 11 d’agost de 2009

Tempesta Tenebrosa

Un embat de dolor precís i humit s'escola
per la cleta del temps, escarràs de records
entapissats amb calç renuents a morir.
Empès a contracor pel tobogan dels anys,
caus matusserament damunt fullam marcit
i veus el rastre ocult de la cendra dels dies:
la soledat del món les tardes de diumenge
escoltant el gemec d'un transistor malalt,
els anhels matxucats amb la permesa mandra
de l'enjogassament balb de la pubertat.
Tenies una vida i molts anys per malmetre-la,
però els carrers cremaven i les llars s'enfonsaven.
Veies gossos salvatges corrent en la nit
a l'habitació de trista llum ictèrica
i t'hauria agradat tallar-te les parpelles;
tot era tan escàs que no volies res
si no ho tenies tot.

Elefant abaltit per llargs hiverns de llauna;
coneixes el teu cor, ignores el dels altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada