dimarts, 11 d’agost del 2009

La mateixa cançó

Escolto un retret sord cada matí
per no saber gaudir dels que m'estimen
i no treure el que puc d'aquesta vida.
De mur fet de miralls he construït
la finestra superba des d'on miro.
El que faig, el que penso i el que dic
són des d'aquí els únics tocoms fixos.
Sense amor cada pas és un final;
aplegant dies buits s'omple la tomba.
Rabejant-me entre el fang del propi engany,
he vist passar de llarg les papallones.
Quan tens el cor eixut tot és tan gris
que l'únic que et pertany és la tristesa.
La guardaré ben clos, com una perla.

Barcelona-Terrassa, novembre de 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada